Paisatges del dia

Aquesta secció ha estat preparada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Etapa 3. Mataró – Barcelona, 110,8 km (21/06/2026)

Baix Maresme, Serra de Marina, Plana del Vallès, Xaragalls del Vallès, Vall Baixa del Llobregat, Delta del Llobregat, Pla de Barcelona

Etapa que de bon inici s’endinsa a la Serra de Marina per una carretera sinuosa. És un territori tradicionalment poc poblat, amb petits nuclis i molts masos, i densament arbrat, amb pinedes, alzinars i suredes i rouredes a les obagues.

Mataró. Wikimedia Commons

 

Passada la Serra de Marina, l’etapa entra a la Plana del Vallès per la Roca del Vallès, on destaca el seu castell, i Granollers, una àrea molt urbanitzada que contrasta amb el tram anterior.

L’etapa, entre Granollers i Castellar del Vallès, discorre entre un mosaic d’urbanitzacions, indústria i conreus, amb clapes de pins, paisatge característic de la plana del Vallès.

Xaragalls del Vallès. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Grau)

 

En aquest punt, l’itinerari transcorre entre el paisatge de la Plana el Penedès i el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac – el Cairat per una carretera sinuosa entre un bosc mixt de pineda i alzinar.

Després de passar per la perifèria de Terrassa, l’etapa creua el paisatge dels Xaragalls del Vallès, sector de la depressió Prelitoral que combina llargues carenes amb nombrosos torrents o rieres i passa per denses urbanitzacions i pel poble carener de Castellbisbal.

Muntanyes d’Ordal. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)

 

A l’alçada de Sant Andreu de la Barca l’etapa s’endinsa a la Vall Baixa del Llobregat, encaixada entre les muntanyes predominantment forestals de Collserola i Ordal. És significativa la presència de camps de fruiters al fons de la plana al·luvial, un parcel·lari agrari característic de regadiu que es beneficia dels dos canals laterals del s. XIX ( de la Infanta i Dreta del Llobregat). La construcció de nombroses infraestructures lineals al fons de vall (autovies, tren d’alta velocitat, conductes de gas, etc.) ha reduït força l’àmbit fluvial.

Parc agrari del Baix Llobregat. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)

 

Després de passar pel parc agrari del Baix Llobregat, l’etapa finalitza als peus de Montjuïc, perfil emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Les diverses activitats que hi han conviscut (exposició internacional del 1929, circuit de motociclisme, barraquisme, Jocs Olímpics, etc.) han deixat una empremta en el paisatge de la muntanya. Actualment destaquen les torres Venecianes, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, les fonts de Montjuïc, els jardins, els pavellons i palaus d’exposicions, els edificis de l’anella olímpica, el castell de Montjuïc i la torre de comunicacions de Montjuïc.

Barcelona. Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Jordi Salinas)

 

Al llarg de l’etapa, paisatgísticament també destaquen el monestir de Sant Llorenç del Munt, el castell del Papiol, la colònia Güell, amb la cripta de Gaudí, declarada Patrimoni de la Humanitat i l’ermita de Sant Ramon, excel·lent mirador dels últims paisatges que creua l’etapa.

Els miradors del dia

Castell de Burriac

Capella de Santa Maria del Puig de la Creu

Turó de roques blanques

Els quatre vents

La Creu dels Tres Batlles

Puig Madrona

Turó del Tabor

Ermita de Sant Ramon

La secció “Paisatges del dia” ha estat preparada per l’Observatori del Paisatge del Catalunya